Per les seues obres (o dites) els coneixereu.

Una mica abans del Nadal anterior vam anar, mare, pare i filla, al centre comercial Habaneras de Torrevella (L'Horta d'Oriola o Baix Segura). A l'última planta hi ha una "fireta", com li diu ma filla, un petit espai per a infants a la vora de la cafeteria on hi ha un trenet, una roda de cavallets, una "bassa de boles" (pista americana), uns aneguets per pescar-los amb canya i d'altres atraccionetes semblants; en algunes d'elles ja havia observat que el lloc de fabricació era les comarques barcelonines. Ma filla s'estima moltíssim anar-hi, i ja  ens hi havíem estat en altres ocasions. Els administradors de la fireta són un xic i una xica que des d'un primer moment m'havien semblat de l'Europa de l'est.

En aquesta última ocasió, mentre ma filla s'afanyava a pescar aneguets en el riuet artificial, la xica, que ja ens havia vist per allí altres voltes i que ens sentia com parlàvem (en català de Crevillent, el Baix Vinalopó), inicia una conversa amistosa i agradable, com la que no pots tenir moltes voltes amb gent de la terra. Ens va preguntar d'on érem i li vaig dir que de Crevillent, prop d'allí; ella m'explica que m'ho preguntava perquè el seu cap, l'amo de les atraccions, és català, i per la manera de parlar li havia semblat... (atenció, blavers, que això pot ferir les "sensibilitats"). És clar, li explique que és la mateixa llengua, amb les variacions lògiques geogràfiques. Aleshores ella, sense jo preguntar-li, em diu que aquest cap seu, català, és propietari de moltes d'aquestes firetes en diversos punts dels Països Catalans i de l'estat, com ara al centre Bonaire de València, a Madrid, entre d'altres; i que li agrada treballar amb personal que siga sempre el mateix; que ells, el xic i la xica, que són parella, porten 10 i 8 anys treballant per ell. Ells són d'Ucraïna. I que aquest home, sempre, sempre, sempre que li pregunten la nacionalitat, no diu que és espanyol, sinó que és català. I afegeix "¡y es un hombre más bueno!", perquè, em diu que allà on ells viuen, a Torrevella (a l'Horta d'Oriola castellanitzada a partir del segle XVIII) quan parlen de catalans els acostumen a dir que són molt mala gent, i que això no és cert.

La xica de rostre afable i uns bellíssims ulls blaus, i un to de veu molt grat a les orelles, em comenta aquestes coses amb naturalitat i coneixement de causa: supose que perquè els ucraïnesos són un altre poble que fa no molt temps que han accedit a la seua llibertat i això els dóna encara una altra visió d'aquestes coses. per això em permet de dir-li, no el tòpic de sempre: que de gent bona i roïna n'hi ha a tot arreu (això ho sap fins i tot el qui escampa aquelles falàcies racistes i bilioses), sinó que de segur que la gent roïna són ells, els castellans, els qui no toleren ningú que siga diferent ni deixen viure ningú amb la seua pròpia llengua i cultura en un estat que és de tots, també dels catalanoparlants; només que ells s'han atorgat el permís per a viure en llibertat i gaudir de la seua cultura i negar-la als altres. Racistes. Segur que amb això ja està tot dit, intelligenti pauca.

Дякую, amiga. Salutacions a tots els ucraïnesos de Torrevella i arreu.