Casal Jaume I de Crevillent: X aniversari.

La nit del divendres 1 de juliol el Casal Jaume I de Crevillent va celebrar la festa del seu aniversari. En primer lloc, a la Casa de Cultura de Crevillent, es va fer un acte molt emotiu, amb el lliurament de premis a vàries persones i entitats del nostre poble, destacades per la seua defensa del valencià en diversos àmbits. Tot seguit, el mestre Pep Gimeno, el Botifarra, d'Aixàtiva, com es diu al seu poble i a ell li agrada recordar-nos, de qui sóc fan incondicional, juntament amb tres sonadors de la seua colla, ens va oferir una de les seues actuacions màgiques. Gràcies Pep, pel que fas pel nostre patrimoni cultural, i per voler venir a Crevillent a compartir-ho amb nosaltres.

Tot seguit bona part del públic assistent, ben nombrós, vam fer un soparet de germanor a la porta del Casal. Va ésser ben agradable i divertit. Així es va escolar la vetlada.

Com que jo, modestament, em trobava entre els premiats pel nostre casal, segons em van dir "per la tasca anònima i solvent de recerca, recuperació, divulgació i dignificació de la tradició oral i la cultura popular en valencià", paraules que em fan sentir profundament honorat, vull deixar constància aquí del meu agraïment a aquesta institució tan digna i a totes les persones que en formen part, tot reproduint les paraules que vaig dir en el lliurament del premi. Són aquestes:

Bona nit a totes i tots els presents.

Abans que cap altra cosa, el que he de fer per obligació i per gust és agrair de tot cor i amb totes les meues ganes al casal Jaume I de Crevillent aquesta distinció que em fa i que he rebut amb la il·lusió i felicitat més gran.

Per una banda, perquè és el reconeixement primer i únic que he tingut per la tasca que faig per la meua llengua i cultura. i els que em coneixen bé saben que tota la meua vida se sustenta amb aquests tres pilars bàsics: la família, la meua llengua i les meues classes de llatí i grec.

Per altra banda, perquè ningú millor que aquesta institució nostra, el nostre casal, Acció Cultural del País Valencià, on tinc tants amics d'ànima, de llengua i de pàtria, a qui debem tantíssimes coses en favor del redreçament cultural i anímic del nostre poble, perquè et faça el regal d'un reconeixement com aquest.

No m'agradaria deixar d'esmentar ningú i per això no enumeraré la llarga llista dels que hi treballen; això sembla un tòpic, però és cert. Tanmateix no vull deixar de permetre'm el luxe d'esmentar tres noms que, de bon principi, m'engrescaren i em van fer sentir que no estava sol en les meues dèries i l'amor a la llengua: són en Rafa, en Dani i en Xusso. Gràcies a ells i a tots vosaltres, moltes gràcies de tot cor.

Més coses volia haver dit i m'havia preparat, a banda dels meus agraïments, per la ràbia immensa que em produeixen els atacs feixistes contra ACPV, contra la nostra llibertat i contra la nostra llengua. Però vaig optar per aparcar-les de moment, d'una banda per no allargar-me massa, d'altra per no recordar en una nit de festa als presents tots aquests núvols negres que se'ns llancen a sobre. Tanmateix, com que la meua idea és també ajudar a mantenir l'esperit fort i alerta davant la prepotència i les agressions, em reserve per a una altra ocasió la segona part del meu discurset. Ànim amigues i amics i endavant!

Ma filla i jo amb en Pep Gimeno "Botifarra"